Una conversa amb la Dra. Isabel Garcia, 
endocrinòloga i especialista en medicina integrativa

La síndrome metabòlica és cada vegada més freqüent i sovint s’instal·la de manera silenciosa. No apareix d’un dia per l’altre, sinó que és el resultat d’una desregulació progressiva del metabolisme que pot passar desapercebuda durant anys.

Per entendre què hi ha darrere d’aquest procés, conversem amb la Dra. Isabel Garcia, metgessa endocrina i especialista en medicina integrativa, que ens ajuda a posar context, identificar senyals primerenques i entendre per què una mirada global és clau per cuidar la salut metabòlica.

Què és el metabolisme des d’una mirada endocrina

El metabolisme és el conjunt de processos mitjançant els quals el cos transforma l’energia i els materials per mantenir la vida.

Des de l’endocrinologia, la Dra. Garcia el descriu com una coreografia hormonal que coordina què fem amb els nutrients: si els emmagatzemem, els utilitzem, els convertim, els mobilitzem o els eliminem.

En aquesta coreografia hi intervenen hormones com la insulina, el glucagó, el cortisol, les hormones tiroïdals i les hormones sexuals, en interacció constant amb el sistema nerviós i el sistema immunitari. Quan aquest equilibri es manté, el metabolisme funciona de manera eficient. Quan es desregula, comencen a aparèixer alteracions.

Què és la síndrome metabòlica i com es manifesta

La síndrome metabòlica és un estat de desregulació del metabolisme. Es manifesta principalment a través de:

• augment del greix abdominal
• hipertensió arterial
• alteracions en el metabolisme de la glucosa
• triglicèrids elevats
• nivells baixos de colesterol HDL

Aquests factors no solen aparèixer de manera aïllada, sinó que acostumen a anar sumant-se amb el temps.

Quins factors en desencadenen l’aparició

Segons la Dra. Garcia, els desencadenants de la síndrome metabòlica són múltiples i sovint s’acumulen:

• excés de calories i d’aliments ultraprocessats
• sedentarisme
• estrès crònic
• ritmes circadians alterats, com sopar tard
• trastorns del son
• exposició a tòxics
• predisposició genètica
• alteracions de la microbiota intestinal
• inflamació de baix grau

Aquesta combinació crea el terreny perquè el metabolisme perdi capacitat d’adaptació.

Resistència a la insulina: els senyals que sovint passen desapercebuts

La resistència a la insulina és a la base de moltes alteracions metabòliques. 

Tot i això, no sempre dona símptomes clars. Sovint es manifesta a través de senyals subtils com:

• gana poc després de menjar, especialment de dolç,
• cansament postprandial,
• dificultat per perdre pes,
• augment del greix abdominal,
• sensació de boira mental.

També hi ha indicadors físics i analítics que poden orientar, com l’aparició de taques fosques a colzes o engonals (acantosi nigricans), petits acrocordons, triglicèrids lleugerament elevats amb HDL baix o un son més irregular.

El colesterol: funció real i com interpretar una analítica

El colesterol ha estat demonitzat durant molts anys, però és una molècula essencial per a l’organisme. Forma part de les membranes cel·lulars, de la beina de mielina de les neurones, és precursor d’hormones sexuals, del cortisol i de la vitamina D, i participa en la digestió a través de les sals biliars.

Segons la Dra. Garcia, el problema no és el colesterol en si, sinó el colesterol LDL oxidat. Per això, a l’hora d’interpretar una analítica, cal anar més enllà del valor total i tenir en compte:

• la mida de les partícules LDL (petites i denses o grans i flotants),
• la relació ApoB/ApoA, idealment per sota de 0,8,
• la relació triglicèrids/HDL, que per sota de 2 pot indicar una millor sensibilitat a la insulina.

Inflamació de baix grau i metabolisme

La inflamació de baix grau mantinguda en el temps pot alterar profundament el metabolisme. Disminueix la sensibilitat a la insulina, modifica el perfil lipídic i afavoreix formes de LDL més aterogèniques.

A més, afecta la capacitat de reparació cel·lular i mitocondrial i altera el funcionament del teixit adipós, que pot passar de ser protector a comportar-se com un òrgan inflamatori.

L’obesitat com a malaltia sistèmica

Avui dia, l’obesitat no es considera només un excés de greix ni una qüestió de voluntat. És una malaltia sistèmica que afecta diversos nivells:

• endocrí, amb resistència a la insulina i alteracions hormonals,
• neurològic, influint en la regulació de la gana, l’ansietat i els circuits de recompensa,
• immunològic, generant inflamació crònica,
• metabòlic, amb dislipidèmia i hipertensió,
• intestinal, alterant la microbiota,
• psicosocial, amb impacte en l’estrès, el son i l’estat d’ànim.

El paper dels greixos en el metabolisme

El tipus de greix que ingerim té un impacte directe en el metabolisme:

• els greixos saturats poden elevar l’LDL si se’n fa un consum excessiu
• els greixos trans industrials són inflamatoris i aterogènics
• els greixos monoinsaturats milloren la sensibilitat a la insulina i el HDL
• els omega-3 tenen un efecte antiinflamatori i redueixen triglicèrids
• els omega-6 són necessaris, però en excés poden fomentar inflamació

L’equilibri entre aquests greixos és clau.

Canvis hormonals en dones entre 40 i 65 anys

En aquesta etapa vital, el descens d’estrògens i progesterona comporta canvis metabòlics importants: redistribució del greix cap a l’abdomen, augment del cortisol, alteracions del son i pèrdua de massa muscular.

També pot augmentar el risc de patologies autoimmunitàries, fet que reforça la importància d’uns bons hàbits i, en alguns casos, d’una valoració individualitzada de tractaments hormonals.

Estrès i sistema endocrí

L’estrès activa l’eix HPA (hipotàlem-hipòfisi-adrenal). Quan aquesta activació es manté, el cortisol basal s’eleva, afavorint l’acumulació de greix visceral, la resistència a la insulina i les alteracions del son, de la tiroide i de les hormones sexuals.

Els riscos de l’autosuplementació

La Dra. Garcia observa sovint a consulta persones que s’autosuplementen sense assessorament. Això pot comportar dosis inadequades, pautes incorrectes, interferències amb medicació i un sobrecost econòmic, a més d’estrès per excés de productes.

L’acompanyament professional és clau per donar sentit a qualsevol suplementació.

Una mirada integrativa que canvia resultats

Un cas habitual és el de pacients amb síndrome metabòlica, ansietat i insomni que no milloren tot i dieta i exercici. En abordar estrès, son i microbiota, la sensibilitat a la insulina pot millorar notablement i el pes començar a regular-se sense canvis dràstics.

El cos no es pot fraccionar: tot està connectat.

Mirar el teu cos com un sistema connectat ajuda a prendre decisions més conscients i sostenibles en el temps. 

Demana el test de metabolisme a la teva farmàcia Algèmica per valorar el teu cas i rebre orientació personalitzada.