Quan l’ardor després de menjar no és gastritis , sinó una manca d’àcid.
Moltes persones associen l’ardor d’estómac a un excés d’àcid i pensen immediatament a la típica gastritis. Però hi ha una altra realitat molt més comuna del que sembla: la hipoclorhidria, o manca d’àcid estomacal. I encara que sonin oposades, totes dues poden provocar símptomes molt semblants.
GASTRITIS
Excés d’àcid estomacal
Inflamació
HIPOCLORHIDRIA
Manca d’àcid estomacal
Manca de força digestiva
Símptomes similars, causes diferents
I és que tant la gastritis com la hipoclorhidria poden provocar:
-
Reflux o acidesa.
-
Sensació de plenitud o inflor.
-
Digestions lentes i pesades.
-
Molèsties epigàstriques.
La diferència és a l’origen del problema: mentre que a la gastritis hi ha inflamació i, sovint, excés d’àcid, a la hipoclorhidria hi ha baixa acidesa i manca de força digestiva.
Hi ha un truc útil i senzill per sospitar quin dels dos casos pots tenir. Quan apareix la cremor?
-
Ardor després de dinar. Pot indicar hipoclorhidria : l’estómac no genera prou àcid clorhídric i, per tant, no té la força necessària per activar el procés digestiu i donar l’ordre de tancar el càrdies, l’esfínter superior. Com a conseqüència, el menjar no es digereix bé, fermenta i genera gasos que empenyen el poc àcid cap a l’esòfag.
-
L’ardor millora en menjar. Pot indicar gastritis o hiperclorhidria : l’aliment actua com un bàlsam temporal, diluint l’àcid acumulat.
Observar aquesta diferència tan bàsica entre les dues patologies pot evitar anys de malestar i tractaments inadequats.
Per què no tenir prou àcid pot ser tan problemàtic?
L’àcid clorhídric no és només un irritant: és una eina fonamental per digerir proteïnes, activar enzims, absorbir nutrients com el ferro o la vitamina B12 i evitar infeccions intestinals.
Quan falta:
-
La digestió es torna pesada.
-
Hi ha més risc de disbiosi.
-
Es produeixen mancances nutricionals.
-
Augmenten els gasos i el reflux.
I aquí arriba l’error habitual: prendre antiàcids quan el cos ja en té poc. El resultat? El problema s?agreuja.
Diagnòstic i enfocament
Per confirmar el diagnòstic, cal fer proves específiques com:
-
Gastroscòpia.
-
Test de pH gàstric, prova del bicarbonat.
-
Protocol supervisat amb betaïna-HCl.
-
I, sobretot, una bona anàlisi clínica funcional.
Tractaments
Els tractaments orientatius habituals en aquests casos són:
-
Gastritis: protegir la mucosa, regular l’àcid, reduir irritants i estrès.
-
Hipoclorhidria: estimular la secreció gàstrica, reforçar la digestió i l’absorció.
No tot allò que crema és àcid
És hora de trencar mites: no tota acidesa és deguda a un excés d’àcid. I no tots els estómacs necessiten protectors. De vegades, el que necessiten és recuperar-ne la funcionalitat.
Si et sents inflat, si el menjar se’t “queda parat”, si pateixes cremors recurrents tot i seguir un tractament… potser el teu estómac no crema —s’apaga.
Consulta amb professional format en salut digestiva integrativa.
