Què és la síndrome metabòlica…

Una conversa amb la Dra. Isabel Garcia, endocrinòloga i especialista en medicina integrativa

Dra. Isabel Garcia

Llicenciada en medicina per la UAB i és especialista en endocrinologia. Des de l’inici de la seva trajectòria ha mantingut una mirada integradora de la salut, amb un enfocament centrat en la recerca de les causes més que en el tractament dels símptomes.

Desenvolupa la seva activitat professional al centre mèdic ISIC, del qual forma part des dels seus inicis, i actualment és docent del màster de Medicina Integrativa de Kenzen.

La síndrome metabòlica és cada cop més freqüent i, sovint, s’instal·la de manera silenciosa. No apareix un dia per l’altre, sinó que és el resultat d’una progressiva desregulació del metabolisme que pot passar desapercebuda durant anys.

Per entendre què hi ha darrere aquest procés, conversem amb la Dra. Isabel Garcia, metgessa endocrina i especialista en medicina integrativa, que ens ajuda a posar context, identificar senyals primerencs i comprendre per què una mirada global és clau per cuidar la salut metabòlica.

Què és el metabolisme des d’una mirada endocrina

El metabolisme és el conjunt de processos mitjançant els quals el cos transforma lenergia i els materials per mantenir la vida.

Des de l’endocrinologia, la Dra. Garcia ho descriu com una coreografia hormonal que coordina què fem amb els nutrients: si els emmagatzemem, els utilitzem, els convertim, els mobilitzem o els eliminem.

En aquesta coreografia intervenen hormones com la insulina, el glucagó, el cortisol, les hormones tiroïdals i les hormones sexuals, en interacció constant amb el sistema nerviós i el sistema immunitari. Quan aquest equilibri es manté, el metabolisme funciona de manera eficient. Quan es desregula, comencen a aparèixer alteracions.


Què és la síndrome metabòlica i com es manifesta

La síndrome metabòlica és un estat de desregulació del metabolisme. Es manifesta principalment a través de:

  • augment del greix abdominal
  • hipertensió arterial
  • alteracions en el metabolisme de la glucosa
  • triglicèrids elevats
  • nivells baixos de colesterol HDL.

Aquests factors no solen aparèixer de manera aïllada, sinó que tendeixen a acumular-se amb el temps.

Quins factors desencadenen la seva aparició

Segons la Dra. Garcia, els desencadenants de la síndrome metabòlica són múltiples i sovint s’acumulen:

  • excés de calories i d’aliments ultraprocessats
  • sedentarisme
  • estrès crònic
  • ritmes circadians alterats, com sopar tard
  • trastorns del son
  • exposició a tòxics
  • predisposició genètica
  • alteracions de la microbiota intestinal
  • inflamació de baix grau.

Aquesta combinació crea el terreny perquè el metabolisme perdi la capacitat d’adaptació.

Resistència a la insulina: els senyals que sovint passen desapercebuts

La resistència a la insulina és a la base de moltes alteracions metabòliques.
 

No obstant això, no sempre produeix símptomes clars. Sovint es manifesta a través de senyals subtils com:

  • gana poc després de menjar, especialment de dolç
  • cansament després dels àpats
  • dificultat per perdre pes
  • augment del greix abdominal
  • sensació de boira mental.

També hi ha indicadors físics i analítics que poden orientar, com l’aparició de taques fosques en colzes o engonals (acantosis nigricans), petits acrocordons, triglicèrids lleugerament elevats amb HDL baix o un somni més irregular.

El colesterol: funció real i com interpretar una analítica

El colesterol ha estat demonitzat durant molts anys, però és una molècula essencial per a lorganisme. Forma part de les membranes cel·lulars, de la beina de mielina de les neurones, és precursor d’hormones sexuals, del cortisol i de la vitamina D, i participa a la digestió a través de les sals biliars.

Segons la Dra. Garcia, el problema no és el colesterol en si, sinó el colesterol LDL rovellat. Per això, en interpretar una analítica, és important anar més enllà del valor total i tenir en compte:

  • la mida de les partícules LDL (petites i denses o grans i flotants)
  • la relació ApoB/ApoA, idealment per sota de 0,8
  • la relació triglicèrids/HDL, que per sota de 2 pot indicar una millor sensibilitat a la insulina.

Inflamació de baix grau i metabolisme

La inflamació de baix grau mantinguda en el temps pot alterar profundament el metabolisme. Disminueix la sensibilitat a la insulina, modifica el perfil lipídic i afavoreix formes de LDL més aterogèniques.

A més, afecta la capacitat de reparació cel·lular i mitocondrial i altera el funcionament del teixit adipós, que pot passar de ser protector a comportar-se com a òrgan inflamatori.

L’obesitat com a malaltia sistèmica

Avui dia, l’obesitat no es considera només un excés de greix ni una qüestió de voluntat. És una malaltia sistèmica que afecta diversos nivells:

  • endocrí, amb resistència a la insulina i alteracions hormonals
  • neurològic, influint en la regulació de la fam, l’ansietat i els circuits de recompensa
  • immunològic, generant inflamació crònica
  • metabòlic, amb dislipidèmia i hipertensió
  • intestinal, alterant la microbiota
  • psicosocial, amb impacte a l’estrès, el somni i l’estat d’ànim.

El paper dels greixos al metabolisme

El tipus de greix que ingerim té un impacte directe al metabolisme:

  • els greixos saturats poden elevar el LDL si es consumeixen en excés
  • els greixos trans industrials són inflamatoris i aterogènics
  • els greixos monoinsaturats milloren la sensibilitat a la insulina i el HDL
  • els omega-3 tenen un efecte antiinflamatori i redueixen els triglicèrids
  • els omega-6 són necessaris, però en excés poden afavorir la inflamació

L’equilibri entre aquests greixos és clau.

Canvis hormonals en dones entre 40 i 65 anys

En aquesta etapa vital, el descens d’estrògens i la progesterona comporta canvis metabòlics importants: redistribució del greix cap a l’abdomen, augment del cortisol, alteracions del son i pèrdua de massa muscular.

També pot augmentar el risc de patologies autoimmunes, cosa que reforça la importància d’uns bons hàbits i, en alguns casos, d’una valoració individualitzada de tractaments hormonals.

Estrès i sistema endocrí

L’estrès activa l’eix HPA (hipotàlem-hipòfisi-adrenal). Quan aquesta activació es manté, el cortisol basal s’eleva, afavorint l’acumulació de greix visceral, la resistència a la insulina i les alteracions del son, la tiroide i les hormones sexuals.

Els riscos de l’autosuplementació

La Dra. Garcia observa sovint en consulta persones que s’autosuplementen sense assessorament. Això pot comportar dosis inadequades, pautes incorrectes, interferències amb medicació i sobrecost econòmic, a més d’estrès per excés de productes.

L’acompanyament professional és clau per donar sentit a qualsevol suplementació.

Una mirada integrativa que canvia resultats

Un cas habitual és el de pacients amb síndrome metabòlica, ansietat i insomni que no milloren malgrat dieta i exercici. En abordar estrès, son i microbiota, la sensibilitat a la insulina pot millorar notablement i el pes es comença a regular sense canvis dràstics.

El cos no es pot fraccionar: tot està connectat.

Prevenció: recomanacions bàsiques per cuidar la salut metabòlica

La Dra. Garcia recomana:

  • alimentació basada en aliments reals, rics en fibra i verdures
  • entrenament de força i activitat física diària
  • regulació dels ritmes circadians
  • Cura del somni
  • gestió de l’estrès
  • suport a la microbiota
  • reducció de tòxics i ultraprocessats
  • analítiques anuals
  • assessorament professional abans de suplementar

Mirar el teu cos com a sistema connectat ajuda a prendre decisions més conscients i sostenibles en el temps. 
Demana el test de metabolisme a la teva farmàcia Algèmica per valorar el teu cas i rebre orientació personalitzada.

 

 

 

 

Vols assessorament professional? 

Consulta la teva farmàcia Algēmica de confiança. 

Subscriu-te