L-Glutamina
La L-Glutamina és un aminoàcid no essencial, és a dir, que al nostre organisme es pot sintetitzar a partir d’altres substàncies.
Tot i això, l’estrès psíquic o físic fan que les demandes de glutamina siguin molt més elevades que les que subministra el cos, per la qual cosa s’han detectat actualment uns dèficits glutaminèrgics importants en individus sans.
Per això, se la considera un aminoàcid essencial, que requereix suplementació, si es vol estar en equilibri avui dia.
És l’aminoàcid més comú del cos i està involucrat en multitud de processos del metabolisme, l’estructura, la funció del tracte gastrointestinal i del sistema immunitari.

Es FORMA al múscul i pulmó (entre d’altres) i es fa per combinació d’Àcid Glutàmic amb l’amoníac resultant de les vies degradatives d’aminoàcids. A partir d’aquí es distribueix als òrgans que en necessiten.
Al tracte intestinal, fetge i sistema immunològic, s’utilitza la glutamina per sintetitzar nucleòtids, proteïnes, aminoàcids i sucres.
També actua com a transportador de l’amoníac tòxic cap als ronyons per a la seva expulsió, cosa que ajuda a mantenir l’equilibri ÀCID-BASE.
ACCIONS
Un dels seus papers fonamentals serà portar amoníac des de diversos teixits perifèrics cap als ronyons, on el nitrogen serà hidrolitzat per la Glutaminasa generant Glutamat i l’ió amoni lliure que s’excretarà per orina.
D’aquesta manera, l’amoníac del teixit perifèric és transportat en forma no ionitzada, i per tant sense neurotoxicitat.
La Glutamina passa fàcilment la barrera hematoencefàlica, i el cervell la transforma en Àcid Glutàmic, el precursor del neurotransmissor del GABA (àcid aminobutíric).
La glutamina combinada amb N-acetil-cisteïna forma part del GLUTATIÓ i del GTF (factor de tolerància a la glucosa).
La Glutamina és crucial a l’intestí, on té una funció reparadora de la mucosa i de la hiperpermeabilitat intestinal, sobretot a l’època d’estrès fisiològic.
Les cèl·lules de la mucosa intestinal necessiten glutamina com a donant de nitrogen per a la biosíntesi de diferents compostos importants, com per exemple els nucleòtids (divisió cel·lular), aminosucres (construcció dels glicosaminoglicans de la mucosa intestinal) i molts de aminoàcids lacids porcins aminoàcids.
Durant l’estrès fisiològic, com dietes d’aprimament, esport d’alt rendiment, trauma físic, cirurgia, infeccions… el tracte gastrointestinal utilitza molta glutamina i, per això, perd la concentració en sang. Això comporta una pèrdua de massa muscular (atròfia de la musculatura).
Quan tenim un traumatisme o lesió, el nitrogen és molt necessari per reparar les ferides i mantenir els òrgans vitals en funcionament. Una tercera part del nitrogen prové de la Glutamina.
Les cèl·lules del sistema immunitari de la mucosa mesentèrica i del fetge depenen de la glutamina com a donant de nitrogen i com a font d’energia.
Glutamina i esport
Com que és un recuperador de teixits natural, la Glutamina és àmpliament usada per esportistes, que la prenen per guanyar musculatura o recuperar la musculatura perduda en un esforç (cursa…).
la Glutamina coopera per aconseguir la restauració del Glucogen muscular gastat en un exercici físic (accelera el procés com si fos un catabolitzador, sense comprometre el sucre en plasma), per això se la coneix com a agent anticatabòlic.
En els casos en què es vulgui guanyar massa muscular, cal prendre 10g de glutamina diaris, durant tres mesos com a mínim. Quan ?
-
3-5 g després d’entrenar-se, ja que durant l’entrenament, els nivells de glutamina baixen el 50%. Si es pren en aquest moment, parem el catabolisme proteic. Es pot prendre conjuntament amb BCAA o batuts de proteïna, cap problema.
-
3-5 g abans d’anar a dormir minimitza el catabolisme muscular durant el son i potenciem l’alliberament de l’hormona del creixement. COMBINADA AMB LA MELATONINA, aconseguim un tàndem de recuperació muscular i estructural perfecte.
Glutamina i estrès
El somni, l’estat d’ànim i la capacitat de rendiment estan relacionats entre ells. Si aconseguim dormir bé, estarem més actius durant el dia, més concentrats, amb menys problemes estructurals i mentals.
Com ajuda la Glutamina en aquest aspecte?
Glutamina és un proveïdor d’energia pel sistema immune i les cèl·lules de l’intestí. Quan tenim una situació estressant, hi ha una baixada de concentració de glutamina i un augment de radicals lliures oxidatius i, com a conseqüència, es compromet la paret intestinal (hiperpermeabilitat) causant una alteració del sistema immunitari i una inflamació de baix grau.
Quan això passa, a banda de notar fatiga, augmentar el greix corporal i més possibilitats de patir al·lèrgies i dolor, tenim una disminució de la memòria i capacitat de concentració.
Si prenem Glutamina, aquesta es convertirà en àcid glutàmic al cervell, que funcionarà com a combustible i per ajudar a eliminar l’excés d’amoníac que és tòxic per a la cèl·lula neuronal.
Quan prenem Glutamina juntament amb Melatonina, ens assegurem un descans nocturn complet (hi ha una neteja alta d’amoníac cerebral) i una molt bona recuperació muscular, cosa que farà que ens aixequem amb unes bones sensacions físiques i plens d’energia.
Hem de saber que, moltes vegades, l’insomni està causat per un cúmul alt d’amoníac a causa d’un mal funcionament hepàtic o un consum massa elevat de carn.
Glutamina i antiatge
La glutamina és un aminoàcid absolutament imprescindible en el tractament de l’envelliment, ja que la pell és un òrgan molt sensible a l’acumulació de tòxics, a l’oxidació i la pèrdua de massa muscular.
Una gran acumulació de radicals lliures causen una mort cel·lular de les d’estructures dèrmiques i l’aparició de signes de l’edat com la flacciditat (pèrdua del contorn de l’oval facial), caiguda de les parpelles, tonalitat ventafocs, aparició d’arrugues, taques i imperfeccions a la pell, immune.
Si apliquem cosmètics estimuladors del teixit matricial (fisiocosmètica) i els complementem amb glutamina, els efectes de regeneració dèrmica es multiplicaran i hi haurà una millora molt substancial de la salut de la pell, apareixent més llisa, més oxigenada, més lluminosa i amb una textura suau.

Quan està indicada la Glutamina:
-
Resolució de la hiperpermeabilitat intestinal i regeneració de la mucosa gastrointestinal: còlon irritable, diarrea, restrenyiment, malabsorció…
-
Manteniment del fetge i del pàncrees.
-
Suport a la funció immunitària del tracte gastrointestinal i del fetge.
-
Recuperador de la massa muscular (esport, atròfia, menopausa…)
-
Miopaties
-
Mucositis (dolor i inflamació bucal, per càndida, tractaments quimioteràpics)
-
Després d’intervencions quirúrgiques o traumatismes
-
En situacions de desgast físic i mental
-
En dietes d’aprimar-se
-
Depressió, canvis d’humor, distimia, angoixa
-
Insomni
-
Fatiga
-
TDAH
-
Cistinúria
-
Regula l’equilibri àcid-base
-
Efecte antiage sobre la dermis (ja que regenera els músculs de la dermis)
Efectes secundaris:
-
No hi ha estudis en embaràs i lactància, per la qual cosa millor no fer-la servir en aquesta època.
-
Encefalopatia hepàtica
-
Sensibilitat al Glutamat monosòdic
-
Mania
-
Interacciona amb anticonvulsionants
bibliografia
Referències Bibliogràfiques
Welbourne, TC (1995) Augment del bicarbonat de plasma i l’hormona del creixement després d’una càrrega oral de glutamina, The American Journal Of Clinical Nutrition, Vol.
Bowtell, JL, Gelly, K., Jackman, ML, Patel, A., Simeoni, M. i Rennie, MJ (1999) Efecte de la glutamina oral en l’emmagatzematge de carbohidrats de tot el cos durant la recuperació de l’exercici exhaustiu, Journal of Applied Physiology, volum 77-77
Prada, PO, Hirabara, SM, de Souza, CT, Schenka, AA, Zecchin, HG, Vassallo, J., Pelós, LA, Carneiro, E., Carvalheira, JB, Curi, R. i Saad, MJ (2007) La suplementació amb L-glutamina indueix resistència a la insulina al fetge i el múscul amb l’obesitat induïda per la dieta, Diabetologia, Volum 50, número 9, (pàgines 149-159)
Young, LS, Bye, R., Scheltinga, M., Ziegler TR, Jacobs, DO i Wilmore, DW (1993)
Els pacients que reben alimentació intravenosa suplementada amb glutamina informen una millora a l’estat d’ànim, revista de nutrició parenteral i enteral, volum 17, número 5, (pàgines 422-427)
Hertz, L., Kvamme, E., McGeer, EG i Schousboe, A. (1983) Glutamina, glutamat i Gaba al sistema nerviós central, Alan R Liss Inc., Nova York Hasler, G., Van der Veen, JW, Tumonis, T., Meyers, N. reduïts de glutamat prefrontal/glutamina i àcid aminobutíric en la depressió major determinada mitjançant espectroscòpia de ressonància magnètica de protons,
Archives of General Psychiatry, Volum 64, número 2, (pp. 193-200)
Arwert, LI, Deijen, JB & Drent, ML (2003) Efectes d’una barreja oral que conté glicina, glutamina i niacina a la memòria, secreció de GH i IGF-I en subjectes de mitjana edat i ancians, Nutritional Neuroscience, Volum 6, número 5 ,-2.
Lavie, L., Hafetz, A., Luboshitzky, R. i Lavie, P. (2003) Nivells plasmàtics d’òxid nítric i L-arginina en pacients amb apnea del son, Journal of Molecular Neuroscience, Volum 21, número 1, (pp. 57-6
Ohtsuka Y., Nakaya J. (2000) Efecte de l’administració oral de L-arginina a la demència senil Am J Med, vol. 108, (pàgina 439)