CORONAVIRUS I VITAMINA D
Aquest article està basat en un estudi recent de la Universitat de Torí, que parla de la suplementació amb vitamina D com a mètode per disminuir les possibilitats de contagi del Coronavirus COVID-19 .
Segons les últimes dades provinents de la població italiana, aquests dies s’ha pogut veure que els pacients hospitalitzats tenen una prevalença molt alta d’hipovitaminosi D, és a dir, que la majoria estan per sota dels valors normals d’aquesta vitamina en sang.
Per això, els científics de la Universitat de Torí (com el Dr. Giancarlo Isaiani Enzo Medico), van investigar sobre aquest fet, arran d’aquests estudis, han començat a recomanar la ingesta de vitamina D per fer front, d’una manera inicial, el contagi del Coronavirus.
Evidentment, encara no hi ha dades concloents, però es parla d’una dosificació de 2.000 UI diàries per a adults.
Al següent document, en part extret del diari Italià La Republica , s’analitza com la vitamina D podria ajudar a frenar la propagació de la pandèmia del COVID-19.
Com adquirim les persones les dosis adequades de vitamina D?
La vitamina D
Juntament amb el calci, també ajuda a:
-
Reduir la pèrdua mineral òssia en dones menopàusiques, factor de risc de fractures relacionades amb l’osteoporosi.
-
Reduir el risc de caigudes associades a la inestabilitat postural i la debilitat muscular, factor de risc en persones de més de 60 anys.
-
Mantenir una funció muscular normal i una bona salut dental.
La vitamina D també contribueix al funcionament normal del sistema immunitari, ja que està implicada en el procés de divisió cel·lular (Comissió Europea, 2016*).
* Resultats de les avaluacions científiques realitzades per les al·legacions de salut per l’Autoritat Europea per a la Seguretat dels Aliments (Comissió Europea, 2016). Al·legació de salut: tota al·legació que afirmi, suggereixi o impliqui l’existència d’una relació entre, d’una banda, una categoria de productes alimentaris, un producte alimentari o un dels seus components i, d’altra banda, la salut.

La vitamina D pot arribar a l’interior del nostre organisme per dues vies diferents:
La majoritària és la producció endògena per efecte de l’ exposició solar , prendre el sol.
Quan prenem el sol (raigs UVA de màxima verticalitat, és a dir, hores properes al migdia), un component present a la nostra pell i derivat del colesterol, el 7-dehidrocolesterol , es converteix en colecalciferol , que és la vitamina D.
Per poder absorbir bé la vitamina D, hi ha d’haver una exposició de la pell al sol sense protecció solar (aspecte controvertit en una època de gran proliferació de càncers de pell), per això, cal que durant el confinament les persones sortim al balcó, a la terrassa o bé obrim bé les finestres perquè entri més encara que la vitamina solar.
Si volem assegurar-nos una síntesi suficient de vitamina D, només cal exposar els avantbraços al sol durant breus períodes de temps cada dia , per exemple, arremangant-nos entre quinze i vint minuts , podrem recarregar-nos d’aquesta vitamina.
A Europa, la prevalença de concentració baixa de vitamina D és del 80%. Això podria atribuir-se a una síntesi insuficient per part del cos, ja sigui per l’edat o una baixa exposició al sol durant l’hivern, o bé que la necessitat és més elevada en nens, adolescents i dones embarassades, per exemple.
Una dada curiosa és que a Espanya, com a gran part del sud d’Europa, la població (sobretot la d’edat més elevada) té manca d’aquesta vitamina, tot i ser països que gaudeixen de moltes hores d’exposició solar i que consumeixen quantitats elevades d’aliments rics en vitamina D. Encara no s’ha pogut aclarir el perquè d’aquest fet.
L’altra forma d’adquirir la vitamina D és a través de l’ alimentació , a través d’aliments rics en aquesta vitamina, i per tant, aquests dies seria interessant augmentar-ne el consum: peix asul , lactis , ous , germen de blat i xampinyons , entre molts altres.
Per això es recomana en la majoria dels casos fer una SUPLEMENTACIÓ de vitamina D , controlada pel metge o farmacèutic, per poder tenir uns nivells suficients i adequats a la sang.
L´alimentació ens proporciona una petita part de la vitamina D que l´organisme necessita, sobretot mitjançant el peix gras (peix blau i blanc). La resta la sintetitza el mateix organisme sota l’acció dels raigs ultraviolats del sol.

Ingesta de vitamina D
La vitamina D inclou principalment colecalciferol (vitamina D3) i ergocalciferol (vitamina D2). La vitamina D3 és sintetitzada per les cèl·lules de la pell a partir d’un derivat del colesterol, sota l’acció dels raigs ultraviolats (UV) B o s’adquireix amb els aliments d’origen animal, mentre que la vitamina D2 és d’origen vegetal. La vitamina D es transporta cap al fetge, on pateix una transformació química (hidroxilació) per ser emmagatzemada a l’organisme. Una segona transformació (també per hidroxilació) s’efectua al ronyó per produir la forma activa de la vitamina D (HAS 2013).
La ingesta de vitamina D de referència per a la població és la següent (ANSES 2016):
La ingesta adequada estima en 10 mg/d en els nens de 7 a 11 mesos i en 15 mg/d en els nens d’1 a 17 anys (EFSA 2016). Les dones embarassades o lactants no es considera que tinguin més necessitats de vitamina D.
La ingesta de referència per a la població és l’aportació que cobreix les necessitats de gairebé tota la població considerada, estimada a partir de les dades experimentals. Correspon a l’antiga IDR (Angesta Diària Recomanada).
La ingesta adequada és l‟aportació mitjana d‟una població o d‟un subgrup, la situació nutricional de la qual es considera satisfactòria. La ingesta adequada és la ingesta de referència considerada quan la IRP no es pot estimar per manca de dades suficients.

Qui és candidat prioritari prendre suplementació de vitamina D?
-
Gent gran (la majoria amb dèficit d’aquesta vitamina).
-
Persones de les residències de gent gran i els cuidadors.
-
Totes aquelles persones en confinament o cloenda (convents).
-
Persones en dèficit crònic.
-
Personal de gran exposició: sanitaris, comerciants, etc.
Hi ha diferents formes de prendre la vitamina D i diversos preparats al mercat, des de formes més pures fins a formes combinades.
Malgrat tot, cal anar amb compte, amb les persones amb hipercalcèmia o pedres de ronyó, de composició càlcica, ja que en aquests casos no seria recomanable prendre’n en excés.
Als hospitals italians estan valorant l’administració de la seva forma activa -calcitriol- per via intravenosa en persones positives de COVID-19 i amb fibrosi pulmonar activa.
< Figura 1. Diagrama esquemàtic de les fonts, metabolisme i funcions de la vitamina D (vegeu MIGUEL PERPIÑÁ TORDERA: Article “ Vit Dy Asma.: que mai es ponga el sol ”. Servei de Pneumologia Hospital La Fe. València)).
I per què la Vitamina D tindria acció sobre un virus?
La vitamina D s’uneix a un receptor específic (VDR) , que té diferents cèl·lules provinents de diversos teixits i també de cèl·lules immunitàries com les cèl·lules dendrítiques, els macròfags, els limfòcits TCD8+, CD4+ i els limfòcits B.
Això és extremadament interessant, ja que en casos de dèficit de vitamina D , aquesta no pot activar les cèl·lules immunes i per tant, no hi ha resposta .
La vitamina D actua augmentant l’acció dels macròfags, i quan això passa, aquests són capaços d’atacar bacteris i virus mitjançant el procés de la fagocitosi (engloben els microorganismes i els destrueixen).
Aquest fet es coneix com a IMMUNITAT INNATA . Figura 2>

Referències bibliogràfiques
-
Prietl, B., Treiber, G., Pieber, TR & Amrein, K.
Vitamin D and Immune Function. Nutrients 5, 2502–2521 (2013). -
Baeke, F., Takiishi, T., Korf, H., Gysemans, C. & Mathieu,
C. Vitamin D: modulator of the immune system. Curr. Opin. Pharmacol. 10,
482–496 (2010). -
Nair, R. & Maseeh, A. Vitamin D: The ‘sunshine’ vitamin.
J. Pharmacol. Pharmacother. 3, 118–126 (2012).1. Hewison M, Freeman L, Hughes
S, Evans KN, Bland R, Eliopoulos AG, et al. Differential regulation of vitamin
D receptor and its lligand in human monocyte-derived dendritic cells. J Immunol
2003;170(11):5382-90. -
Bettoun D, Burris T, Houck K, Buck DW 2nd, Stayrook KR,
Khalifa B, et al. Retinoid X receptor és a nonsilent major contributor to
vitamin D receptor-mediated transcriptional activation. Mol Endocrinol
2003;1(11):2320-8. -
Wu-Wong JR, Tian J, Goltzman D. Vitamin D analogs as
therapeutic agents: A clinical study update. Curr Opin Investig Drugs
2004;5(3):320-6. -
Mathieu Ch, Adorini L. Coming of age of
1,25-dihydroxyvitamin D3 analogs as immunomoduladory agents. Trends Mol Med
2002;8(4):174-9. -
Boonstra A, Barrat FJ, Crain Ch, Heath VL, Savelkoul HF, O’Garra A. 1a,25-dihydroxyvitamin D3 té direct effect on naïve CD4+ T cells per desenvolupar el desenvolupament de Th2 cells. J Immunol 2001;167(9): 4974-80.
-
27. Strannegard O, Strannegard il. Allergy, 2001;56:91-102.
-
Guerra S, Martínez FD. Asthma genetics: from linear to multifactorial ap-proaches. Annu Rev Med 2008;59:327-341.
-
Ramsey CD, Celedon JC.The hypothesis and asthma. Curr Opin Pulm Med 2005;11:14-20.
-
Litonjua AA, Weiss ST. És vitamin D deficient per blame per l’astma epidemic?. J Allergy Clin Immunol 2007;120:1031-1035.
-
Jartti T, Ruuskanene O, Mansbach JM, Camargue Jr CA. Low serum 25-hydroxyvitamin D levels s’associa amb increïble risc de viral coinfec-tions in wheezing children. J Allergy Clin Immunol 2010;126:1074-1076.
-
Camargue Jr CA, InghamT, Wickens K, Thadani R, Silvers KM, Epton MJ, et al. Cord-blood 25-hydroxyvitamin D levels and risk of respiratory infection, wheezing, and asthma. Pediatrics 2011;127:e180-7.
-
https://www.pileje.es/experiencia/micronutricion/deficiencias-micronutrientes
-
Bertrand Guérineau (2010) Els secrets de la micronutrició. Editions Albin Michel.
-
El guide des compléments alimentaires 2010. Editions Vidal.
-
Etude nationale nutrition santé (ENNS), Bulletin épidémiologique hebdomadaire de l’Institut de veille sanitari (InVS) n° 16-17, 24 avril 2012
-
Estudi SU.VI.MAX (Spplémentation a Vitamines et Minéraux Anti-oxydants), Dr S. Hercberg, 1994 -2003
-
https://www.pileje.es/revista-salud/vitamina-d
-
https://www.anses.fr/fr/content/les-vitamines-par-le-menu
-
« Acide folique et grossesse », La Revue du Praticien, novembre 2016.
-
Anses (2016), Actualització dels repères du PNNS: Élaboration des références nutritionnelles. Rapports d’expertise collective. Édition scientifique. https://www.anses.fr/fr/system/files/NUT2012SA0103Ra-2.pdf, consultada l’11 de setembre de 2018.
-
Anses (2017), Table de composition nutritionnelle des aliments Ciqual 2017. https://ciqual.anses.fr, consultada el 14 de setembre de 2018.
-
Bioforma. Coordinadors: Guilland JC et al. Les Vitamines cahier 41. En línia: https://www.sjbm.fr/images/cahiers/2007-Bioforma-38-Les%20Vitamines.pdf, consultat l’11 de setembre de 2018.